Carlos Verona i Marta Romeu han brillat en la Hutchinson Ranxo, últim capítol de les UCI Gravel World Series
Mig miler de ciclistes de trenta-tres nacionalitats s’han citat a Ponts i als camins paradisíacs de Lleida
160 quilòmetres amb 2.050 metres de desnivell positiu que connecten els punts més remots de la Noguera i la Segarra. Aquest era el terreny de joc de la distància Large, el recorregut escollit per tancar el teló de les UCI Gravel World Series. La batalla final a Ponts ha atorgat els darrers bitllets per a l’UCI Gravel World Championship. La regió italiana de Vèneto tindrà l’honor d’acollir el primer campionat del món de la modalitat el cap de setmana del 8 i 9 d’octubre, però abans Ponts havia de dictar sentència. Els tres primers classificats i el 25% dels millors homes i dones de cada grup d’edat de la Hutchinson Ranxo Gravel podran aspirar a la glòria final. Aquest premi no ha esborrat els valors amb què ha crescut aquest esport. L’ètica i el companyerisme entre tots els ciclistes ha regnat per sobre de qualsevol individualitat.
No ha estat l’únic repte de la jornada. Klassmark ha dibuixat dos recorreguts més per completar la festa de la Hutchinson Ranxo Gravel. Cap ciclista, independentment del nivell, tenia excusa per quedar-se a casa. L’itinerari Medium de 101 quilòmetres amb 1.300 metres de desnivell positiu ha coronat Jan Missé amb un registre de 3h27m25s i Adriana Payá amb 4h00m12s. El primer s’ha imposat amb solvència a Albert Tost i Jasper Vanuytrech, mentre que la segona feia el mateix amb l’ídola local Ramona Gabriel i Silvia Hurtado. Tots dos han signat una actuació estel·lar. D’altra banda, la distància Short de 66 quilòmetres amb 900 metres de desnivell positiu ha vist brillar Daniel Pagés i Sandra Santanyes després d’aturar el cronòmetre en 2h29m54s i 2h47m22s respectivament. Ningú ha pedalat més de pressa que ells. De fet, Santanyes ha aconseguit la segona posició absoluta entre tots els participants. Més enllà del quilometratge, les tres distàncies tenien un denominador comú: el recorregut no estava marcat. Els participants han seguit el recorregut mitjançant un sistema GPS i la navegació ha estat un dels elements més importants a la cursa. Aquest és un altre dels ingredients aventurers del gravel.
Tot i això, la Hutchinson Ranxo Gravel no parla de classificacions, sinó de sostenibilitat i responsabilitat. Klassmark segueix fidel en la idea de no deixar petjada darrere el seu pas. De fet, des de l’organització creuen que és un deure. L’entorn natural on vivim està en perill. Ningú no pot negar el canvi climàtic i els seus efectes. És el moment de canviar les normes del joc. L’aposta pel residu 0 i el consum local ha quedat palpable durant tot el cap de setmana; Klassmark fins i tot compensa les emissions de CO2 provocades pel desplaçament de tots els participants. Aquest és l’únic model a seguir si volem compartir amb família i amics, caps de setmana com el de la Hutchinson Ranxo Gravel. Els que han passat pel Parc de la Roca del Call de Ponts saben del que parlem. Què mai falti la festa, la cultura popular i ‘Lo Ranxo’, l’escudella ancestral que ha reviscut els participants en arribar. Molts ja pensen en la tercera edició.
–
–
#Klassmark #RanxoGravel
#NoNatureNoFuture #Reset